18/12/08

Es presenta a Reus l'Associació d'Amazics de Catalunya

Es presenta a Reus l'Associació d'Amazics de Catalunya



La sala d'actes del Centre de Lectura de Reus va acollir ahir a la tarda la presentació de l'Associació d'Amazics de Catalunya. L'acte de la presentació va incloure una exposició de llibres i articles de la cultura amazic, així com una xerrada sobre el poble amazic. A més, també es va presentar el projecte d'ensenyament de la llengua amaziga a Catalunya. La jornada de presentació es va tancar amb un recital de poemes i una actuació musical.
ELS AMAZICS A L'EBRE D'altra banda, durant el dia d'ahir també es van fer a l'Ajuntament de Tortosa uns tallers sobre les societats del nord de l'Àfrica, organitzats per l'associació Amazan i en el marc del programa Construint societat: els amazics a les Terres de l'Ebre. La inauguració oficial de la jornada va anar a càrrec del delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, acompanyat del president d'Amazan.A continuació es va presentar la nova junta directiva de l'associació, i ja en l'última part de l'acte es va exhibir un documental sobre el Todra, que és la zona de procedència dels membres d'Amazan.

Presentació a Reus de l'Associació d'Amazics de Catalunya


Presentació a Reus de l'Associació d'Amazics de Catalunya
Redacció 12 de desembre de 2008


Centre de Lectura
El dissabte 13 de desembre, a les sis de la tarda, a la Sala d'Actes del Centre de Lectura de Reus, s'oferirà una exposició de llibres i articles de la cultura Amazigh, així com una xerrada sobre el poble Amazic a càrrec de Mhamed Titao i Hassan Akioud. Aquest últim, juntament amb Eva Castellanos han escrit en català 'Els Amazics', llibre que dóna veu a una llengua i cultura molt de temps silenciades.
També es presentarà el Projecte d'Ensenyament de la llengua Amaziga a Catalunya a càrrec de Asma Auottah. La tarda es clourà amb un recital de poemes amb Said Belgharbi i l'actuació musical d'Afedjah.
A Catalunya,els Amazics constitueixen una de les comunitats mes nombroses. De fet la majoria dels Magribins que viuen al país son Amazics.
Els Amazics, també coneguts com a berebers, són un dels pobles mes antics del nord d'Àfrica, posseïdors d'una cultura mil·lenaria amb una llengua: el Tamazight.


15/12/08

Reus acoge la primera asociaicion en defensa de la longua y cultura berber


Reus acoge la primera asociaicion en defensa de la longua y cultura berber

DIARI DE TARRAGONA 15 DE DESEMBRE DE 2008

l´associacio Amazics de catalunya FOTOS /REUS 13/12/2008

جمعية إيمازيغن بكتالونية:

الثقافة الأمازيغية تعايش وحوار

نظمت "جمعية إيمازيغن بكتالونية" بتعاون مع بلدية الريواش بإقليم طراغونة الملتقى الأمازيغي الثاني يوم 13ـ12ـ2008 بقاعة الأنشطة بمركز المطالعة الذي يعتبر من بين المباني العريقة في تاريخ المدينة، وذلك تحت شعار الأمازيغية تعايش وحوار، وتأتي هذه الأنشطة في إطار سياسة الجمعية بتقريب المهاجرين وتعريف المجتمع الكتالاني بحقيقة الهوية الأمازيغية بشمال إفريقيا.
إفتتحت السيدة "بيلار بيريس لوبيس" المستشارة المكلفة بالمشاركة والمواطنة في الحكومة المحلية بالريواش هذه الندوة بكلمة ترحيبة بالحاضرين وبالجمعية التي إفتتحت أنشطتها لأول مرة في هذه المدينة التي تعرف إستقرارا للمهاجرين الأمازيغيين، وأشارت إلى إستعداد الحكومة المحلية للتعاون مع الجمعية من أجل تحقيق أهدافها الرامية إلى الحفاض على الهوية الأصلية للمهاجرين والإسهام في نشر قيم التعايش والحوار.
وبإسم الجمعية تدخل "سليمان بلغربي" بكلمة ترحيبية بالحاضرين وأعطى نبذة عن الجمعية وأهدافها، ودعى المهاجرين الأمازيغ إلى الإسهام في أنشطة الجمعية التي أسست للدفاع عن الثقافة الأمازيغية وقضايا المهاجرين في المجتمع الكتالاني بإعتبارها ثقافة عريقية في الحوض المتوسطي.
وبعد ذلك فتح الباب لمدخلة الأساتذة المؤطرين للندوة حول ملامح من تاريخ الأمازيغ وتعليم الأمازيغية بالمهجر، حيث ركز الأستاذ "حسن أكيوض" على السيرورة التاريخية للشعب الأمازيغي مرورا عبر مجموعة من المراحل، وتطرق إلى الإسهامات الأمازيغية في تاريخ شمال إفريقيا والمتوسط، مشيرا في مداخلته إلى الوضعية المتعلقة بالتهميش الذي تعيشه الأمازيغية، والمواقف السلبية للنخب السياسية والدينية والفكرية المناهضة للهوية الأمازيغية، وعن التحولات السياسية التي تعيشها الحركة الأمازيغية وبالخطاب المطلبي للجمعيات الأمازيغية والتماطل المتعمد في الإستجابة للمطالب الأمازيغية.
الأستاذة "أسماء أوطاح" أشارت في مداخلتها القيمة إلى إجابيات مسلسل مشروع تدريس الأمازيغية بكتالونيا، والعمل الذي تقوم به الحكومة الكتالانية من أجل دعم الأمازيغية، وأكدت على أهمية دور تعليم الأمازيغية للأطفال من أجل الحفاض على الهوية، وعرفت الندوة مجموعة من المداخلات القيمة للحاضرين التي أغنت النقاش بمجموعة من القضايا المتعلقة بالهجرة وإنتقاد للسياسات التهميشية والمعربة للحقيقة الأمازيغية في شمال إفريقيا.
وفي الفقرة الثانية والتي عرفت حضور عمدة بلدية الريواش السيد "لويس مكيل بريس" والذي رحب فيها بمبادرة الجمعية وإستعداد الحكومة المحلية للتعاون مع المهاجرين من أجل تحقيق مجتمع متسامح ومتضامن، متعدد ومتعايش بالمدينة، التي تعتبر من بين المدن المعروفة بإحتضان كثيف للمهاجرين القادمين من باقي شبه الجزيرة الإبيرية والعالم، وألح على ضرورة الحفاض على اللغات الأصلية للشعوب، بإعتبار أن كل لغة تمثل حقيقة إنسانية وتاريخية، معتبرا أن اللغة الأمازيغية من بين اللغات العريقة في حوض البحر الأبيض المتوسط والعالم، ودعى إلى العمل على ترسيخ قيم التعدد اللغوي والثقافي والديني في إطار مجتمع متضامن ومتماسك.
وأكد "محمد لعوج" رئيس الجمعية في كلمة أشاد فيها بجميع من ساهم في إنجاح هذا اللقاء الثقافي الذي يعد الأول من نوعه في هذه المدينة الكتالانية، وبعدها فتح المجال للكاتب والشاعر الأمازيغي المقيم بتراغونة "سعيد بلغربي" في قراءات قصصية ترجمت بعدها إلى اللغة الكتالانية من طرف الطفلة "مريم لعوج"، هذه النصوص التي جمعت بين واقعية الإحساس وشاعرية الكتابة، وفي الأخير إستمتع الجمهور مع الفنان الملتزم "محمد إنيعيسى" المعروف بأفدجاح بأغاني أمازيغية، صرخت في وجه سياسة الإقصاء والتهميش والحكرة التي تمارسها الأنظمة السياسية في تامازغا على الشعب الأمازيغي.
عن الجمعية
L´associacio Amazics de catalunya
E-mail: amazics@hotmail.com
Web:
www.amazics.tk
TEL: (0034) 666 054 021




l´associacio Amazics de catalunya FOTOS /REUS 13/12/2008

7/12/08

AVISO إعلان



AVISO
Fruit de la col. Laboracio entre l´associacio Amazics de catalunya i departament d´accio social i ciutadania de l´ajuntament de MONT-ROIG i MIAMI-PLAJA.
إعلان
يعلن قسم الأعمال الإجتماعية والمواطنة ببلديتي MONT-ROIG وMIAMI-PLAJA وبتعاون مع جمعية إيمازيغن بكتالونية إلى عموم الآباء والأمهات بأنه ستشرع في تقديم دروس مجانية باللغتين الأمازيغية والعربية للأطفال الراغبين في ذلك، وذلك حسب التوقيت والأمكنة التالية:

24/11/08

la cultura amazigh, convivència i diàleg


TEL: 666 054 021 - 677 634 837

Dissabte 13 de desembre de 2008 a les 17:00h.
Sala d’Actes del Centre de Lectura de ReusCarrer Major, 15

la cultura amazigh, convivència i diàleg.
Tusna tamazight amyidar d umsawad

A Catalunya,els Amazics constitueixen una de les comunitats mes nombroses. De fet la majoria dels Magribins que viuen al país son Amazics.
Els Amazics, també coneguts com a berebers, són un dels pobles mes antics del nord d’Àfrica, posseïdors d’una cultura mil·lenaria amb una llengua: el Tamazight.

Programa:
· Exposició: llibres i articles de la cultura Amazigh.
· Xerrada sobre el poble Amazic a càrrec d´Hassan AKIOUD i Mhamed TITAOU.
· Projecte d’ensenyament de la llengua Amaziga a Catalunya a càrrec de
Asma AUOTTAH.
· Recital de poemes a càrrec de Said BELGHARBI.
· Actuació musical a càrrec de AFEDJAH.

Ass n 13/12/2008 Ghar 17h /Tansa: Sala d’Actes del Centre de Lectura de Reus, carrer Major 15

4/11/08

La cuestión Amazigh

La cuestión Amazigh

Introducción

Amazigh es el nombre con el que se denominan los pobladores originales del norte de África y sus descendientes. Seguramente la mayoría entenderá mejor de quién estamos hablando si utilizan la denominación de bereberes. A los imazighen (plural de Amazigh) no les gusta que se utilice la denominación de bereberes, ya que esta es peyorativa.
"Bereber" deriva de la palabra griega bárbaro, que era utilizada para denominar a todos aquellos que no hablaban griego y que, por tanto, eran considerados bárbaros. Los romanos y los bizantinos continuaron utilizando este término. Después de las invasiones árabes del siglo XVII, los árabes continuaron con la tradición grecorromana de considerar a los pueblos indígenas como bárbaros. También los ingleses y franceses adoptaron el término bereber. Los nacionalistas Amazigh reivindican el uso del término con el cual ellos se autodenominan. Amazigh significa libre o noble; el plural de Amazigh es imazighen. Para definir la lengua que hablan, los imazighen usan el término de lengua tAmazight. Entre el pueblo Amazigh hay tendencias y posiciones diferentes en torno a su identidad, las reivindicaciones varían en función del país y pueden ser desde culturales hasta nacionalistas y de reivindicación nacional. Por ejemplo, los nacionalistas se caracterizan por la reivindicación de la tierra nacional del pueblo Amazigh, que ellos denominan Tamazgha. Más adelante explicaremos las diferentes manifestaciones culturales y políticas del pueblo Amazigh (ver La cuestión Amazigh hoy día).

Los imazghen han sido siempre considerados

los habitantes originales del norte de África. Su territorio se extiende desde Egipto hasta Mauritania y desde el Mediterráneo hasta las fronteras del África negra subsahariana. Diferentes imperios han conquistado porciones de la Tamazgha histórica, comenzando por los fenicios y los griegos y más tarde los romanos, vándalos, bizantinos, árabes, turcos, franceses, británicos, españoles e italianos. Los imazighen han sido sometidos a diversas creencias religiosas: sus propios conceptos panteísticos; los dogmas politeísticos de los fenicios, egipcios, griegos y romanos; y a las tres principales religiones monoteístas, el judaísmo, el cristianismo, y el islam. Desde el siglo XIII, la mayoría de los imazighen han profesado la fe islámica.

Las primeras colonizaciones
Los primeros antepasados de los Imazighen

Aparecen durante el primer milenio antes de Cristo, repartidos en las zonas costeras del Mediterráneo africano y en amplias zonas del interior. Los primeros desarrollaron sociedades rurales sedentarias, mientras que los del interior eran pastores nómadas dedicados a la cría de ovejas, cabras y bovino. Se conoce muy poco sobre la organización social de estos primeros antepasados de los imazighen.Los primeros colonizadores que llegaron a la zona fueron los fenicios (814 aC). En el siglo VI aC, esta colonia se convierte en un estado autónomo, con la ciudad de Cartago como capital. Durante este período, los pobladores del interior pusieron en marcha una gran actividad comercial. El oro, la plata, y el estaño africanos eran vendidos a cambio de los productos manufacturados cartagineses. Esta dinámica dura hasta el año 40 dC cuando la colonia pasó a manos romanas. Durante los dos primeros siglos después de Cristo, la romanización llegó prácticamente al desierto entre numerosas revueltas Amazigh. Los romanos nunca pudieron acabar con esta resistencia. Es por eso que en la época romana la población Amazigh quedó dividida en dos grupos: los imazighen romanizados (zonas costeras) y los imazighen que vivían en clanes y tribus independientes en el interior. Estos últimos proporcionaban a los romanos oro, esclavos, plumas de avestruz, animales salvajes y piedras preciosas, a cambio de vino, objetos metálicos, terracería, productos textiles y de vidrio. Por su parte, los imazighen romanizados fueron subiendo socialmente y en el año 170, los senadores africanos eran más de 100El cristianismo también conoció un gran desarrollo en las zonas romanizadas. La figura más importante del cristianismo africano fue san Agustín, obispo de Hipona, y las herejías más extendidas el donatismo y el arrianismo. El judaísmo también encontró numerosos adeptos, principalmente en las montañas de la costa. En el año 429, tuvo lugar la llegada de los vándalos que resultó desastrosa. Arruinaron gran parte de la cultura romana y detuvieron la vida urbana. En el 533, llegaron los bizantinos y restablecieron la administración, la economía romana y la ortodoxia católica.
Mientras todo esto sucedía, los imazighen del interior continuaron con su vida nómada y organización tribal, atacando con frecuencia las ciudades cercanas. La introducción del camello (s. V-VI) revolucionó las comunicaciones saharianas y los imazighen del interior pudieron controlar mejor las rutas comerciales y llegaron a ser los intermediarios más importantes entre el África negra y el mundo del Mediterráneo.

Las conquistas árabes y la islamización del Magreb

El pueblo Amazigh, muy enraizado en sus tradiciones, marco geográfico y organización igualitaria, se opuso con una fuerte resistencia a la invasión árabe. En el año 649, los árabes llegaron por primera vez a Ifrikiya (Túnez). La resistencia bizantina fue muy reducida. En 675 el líder Kusayla, jefe Amazigh de las confederaciones Awraba i Sanhadja, se convirtió al islam y con él, la mayoría de sus seguidores en el Magreb central. Hizo un pacto con los árabes y juntos acabaron de expulsar a los bizantinos. Durante los años siguientes, los problemas fueron aumentando hasta que los árabes rompieron su pacto y conquistaron prácticamente la totalidad del Magreb, incluso la región del Atlas. En el año 704, la práctica totalidad del Magreb pasó a formar parte del imperio califal. Es en este proceso cuando se produce la islamización del Magreb, que tendrá importantes repercusiones en el pueblo Amazigh.

La tradición árabe y musulmana

En seguida entró en contradicción con las fuertes tendencias democráticas y con el sentido de la igualdad del pueblo Amazigh. Los imazighen no soportaron demasiado bien el hecho de ser musulmanes de segunda fila, que pagaban tributos como los infieles y formaban el grueso de los ejércitos que conquistaban nuevos territorios, pero que no podían acceder a lugares de responsabilidad. Es por eso que las reacciones de los imazighen no eran contra el islam, sino contra la privilegiada aristocracia árabe. Los imazighen no sólo no reaccionaron ante el islam, sino que hubieron muchos intentos de adaptar el islam al mundo Amazigh y sus peculiaridades. En el año 745, Ibn Tarif se autonombró profeta, tradujo el Corán e introdujo nuevos rituales y restricciones de alimentos en consonancia con las tradiciones animistas locales. Muchos imazighen se adhirieron masivamente al jariyismo, que era una versión del islam que pregonaba la igualdad entre todos los creyentes.
A pesar de los intentos de adaptación, el islam modificó las estructuras sociales de los imazighen. La atracción del mundo árabe hizo que muchas familias imazighen buscasen antepasados árabes como símbolo de prestigio. Por su parte, los imazighen del interior continuaron con sus tradiciones comerciales y fueron ellos los que introdujeron el islam en el África subsahariana.
La tradicional aristocracia árabe se perpetuó en el poder y con ella se negoció la descolonización y el nacimiento de los estados actuales. Esto se hizo sin tener en cuenta los derechos históricos de los imazighen del interior, los únicos que todavía reivindicaban su identidad (alto y medio Atlas en Marruecos; las montañas de la Cabilia al este de Argel; las montañas Aurès al este de Argelia; la región de Mzad al norte del Sáhara argelino; los sectores tuareg de Argelia Ahaagar i Tassili-n-Ajjer; las montañas Jabal Nafusa al sur de Trípoli (Libia): Tebu en las montañas Tibesti al sureste de Libia; el oasis Siwa sahariano al oeste de Egipto; el territorio tuareg de Azaouad al noroeste de Mali; las montañas Aïr, al norte de Níger). Su lengua fue marginada en beneficio del árabe y del idioma colonizador, que se convirtieron en oficiales. Después de muchos años de luchas y reivindicaciones, algunos países han declarado oficial la lengua tAmazight. (" Protagonistas y marginados" , José Luís Cortés López. Mundo Negro, octubre de 1997).

La cuestión Amazigh hoy día
Antoni SEGURA i MASCatedrático de Historia ContemporáneaUniversitat de Barcelona
Hoy en día, en el Magreb, unos 16 millones de personas son consideradas imazighen, lo cual representa un poco más de la quinta parte del total de la población. Los porcentajes más elevados los encontramos en Marruecos (Rif, Atlas y Sous), Argelia (Aurès, oasis de Mzab y Gourara, Hoggar y Gran y Pequeña Cabilia) y en los desiertos de Mauritania y Sáhara Occidental. También encontramos núcleos imazighen más reducidos en Túnez (isla de Djerba y algunos puntos del desierto), en Libia (Gabel Nefusa) y en Mali (en el desierto). Se trata pues, de una distribución discontinua que ha dificultado la unidad lingüística y cultural y ha favorecido, a menudo, una utilización política interesada de la " cuestión Amazigh" . Así, la administración francesa no dudó en oponer los " buenos" imazighen a los árabes " dominadores" con tal de debilitar la resistencia a la acción colonial. La máxima expresión de esta actitud fue la proclamación en Marruecos del denominado dahir berber de 1930, que pretendía sustraer de la jurisdicción del sultán a la población bereber del Protectorado. El rechazo de la sociedad marroquí obligó, sin embargo, al cabo de poco tiempo, a dar marcha atrás. Después de la independencia, también Mohamed V utilizó hábilmente el fiel y berberista Movimiento Popular de Mahjoub Aherdane (ministro en diversas ocasiones y participante en la Marcha Verde) para oponerlo a la política radical del Istiqlal. En Argelia, la política de arabización impulsada por los ulemas y por el Movimiento por el Triunfo de las Libertades Democráticas en la segunda mitad de los cuarenta provocó las críticas de los militantes imazighen que fueron expulsados del partido mientras Hocine Aôt Ahmed, acusado de estar más interesado en Masinissa y Jugurta que no en el profeta, había de ceder la dirección de la lucha armada a Ben Bella. Después de 1962, las cabilias se sublevaron (1963 i 1980) contra la política de arabización del Frente de Liberación Nacional. En la campaña electoral de 1991, fue el Frente de Fuerzas Socialistas (FFS) de Hocine Aôt Ahmed quien denunció el mensaje de exclusión (" el mestizaje es la decadencia" ) del Frente Islámico de Salvación.
Hoy, el poder opone la intransigente Agrupación por la Cultura y la Democracia de Said Saadi, que propugna una política de erradicación de los islamistas, a la propuesta de diálogo y negociación de la Plataforma de Roma defendida por el también Amazigh FFS. Mucho más al sur, en Mali (Azuad) y Níger (Aïr), los tuaregs, antiguos traficantes de oro y esclavos, han sido perseguidos, y, entre 1990 i 1995, la guerra ha golpeado la región. Los gobiernos de estos dos países ven el apoyo del Congreso mundial Amazigh a los tuareg como una interferencia en un problema político interno.
En definitiva, la historia de los imazighen es un compendio de gloria y desdicha, de fragmentación y olvido. Aliados y enfrentados a Roma en la época de Masinissa y Jugurta (reyes de Numidia y Mauritania), fundadores de imperios (almorávide, almohade) y dinastías (hafsida, abdalwadita, benimerí); arabizados hasta la renuncia de los orígenes; doblemente colonizados por los europeos y por las políticas arabizantes que siguieron a las independencias, sin estado, dispersados y aislados entre sí, de tal manera que la unidad lingüística se perdió hace siglos. Y de igual manera, las costumbres, la cultura, las artes, la cocina (el cuscus), la religión y el derecho no se entienden en el Magreb sin esta referencia Amazigh que lo impregna todo, que traspasa por todos lados. Hace falta, pues, esforzarnos en conocer esta mediterránea Amazigh para poder construir este espacio mediterráneo de intercambios sociales, culturales y de ideas que los más imaginativos y esperanzados quisieron vislumbrar más allá de la zona de libre comercio definida en la Declaración de Barcelona.
http://www.solidaritat.ub.edu/observatori/esp/argelia/marco.htm?pagina=./temas/amazigh.htm&marco=frame1.htm

25/10/08

Lengua amazigh enseñada a los niños y niñas marroquíes en CataluñaViernes 30 diciembre 2005.

El departamento de educación de la Generalitat y la Fundación Bayt Al-Taqafa, organización benéfica católica española, lanzaron ayer en Barcelona las clases de Amazigh (Tarifit) a los niños de inmigrantes rifeños residentes en la región catalana.
Los iniciadores de este proyecto, que será realizado por asociaciones del colectivo amazigh (col.lectiu amazic), quieren hacer de este un soporte de la identidad, lengua y cultura amazigh.
Un manual (en catalán y en amazigh) titulado Los libros de Nur (Idlisen n Nur en bereber) es el primer soporte pedagógico editado por la asociación Punt Intercanvi que obra por el fomento de la comunicación entre los pueblos y trabaja sobre la base de la diversidad cultural, lingüística y sobre la interacción.
La elaboracion de este libro ha sido confiada a una catalana, Monserrat Torres Fabrés y a un sirio, Ahmad Alkuwaifi (miembro de la red socialista arabe catalana).Tres profesores han sido contratados para dar las clases de amazigh en las escuelas publicas en Cataluna.
Fuente: Press Arabandalucía

22/10/08

Les dificultats dels amazics al Marroc /vidio

Les dificultats dels amazics al Marroc
Els amazics del Marroc tornen a tenir problemes per veure reconeguda la seva especificitat davant la imperant ideologia araboislàmica del país. Ara, amb la llei electoral marroquina, queda il·legalitzat el partit berber.
http://www.tv3.cat/videos/120399

19/10/08

Forans amb una llengua proscrita


Immigració
Forans amb una llengua proscrita

L'escriptor cabilià Salem Zenia i el lingüista Mohand Tilmatine van participar en les jornades de llengua amaziga a Barcelona MIQUEL ANGLARILL

CONFUSIÓ · El 80% dels marroquins que viuen a Catalunya i Espanya són berbers i parlen amazic, però reben suport en àrab AVENÇ · La Casa de les Llengües impulsa l'estandardització escrita de la parla autòctona del nord d'Àfrica, de tradició sobretot oral
Ana Alba

El 80% dels marroquins que viuen a Catalunya i a l'Estat són amazics (berbers), segons dades de Linguamón-Casa de les Llengües, un organisme creat pel govern de Catalunya per promoure la preservació i l'ús de les llengües del món. "La llengua materna de la majoria d'immigrants [del nord d'Àfrica] és l'amazic, no pas l'àrab", afirma Mohand Tilmatine, lingüista de la Cabília (Algèria) i professor de la Universitat de Cadis. "No m'estranya que hi hagi nens immigrants amb fracàs escolar, perquè el suport que se'ls dóna [mediadors, traductors] és generalment en àrab, i a més clàssic".
Alguns ajuntaments catalans publiquen fullets amb informació de serveis (mèdics, socials, tràmits) en els idiomes dels col·lectius d'immigrants més nombrosos -urdu, àrab, xinès-, però l'amazic no s'hi sol incloure.
L'arribada dels àrabs va comportar l'arabització dels berbers, que han conservat diferents variants dialectals de la seva llengua, l'autòctona del nord d'Àfrica, però gairebé sense tradició escrita. La recuperació de la llengua escrita es va iniciar fa mig segle i ara s'usen tres alfabets: el tifinag -propi-, l'àrab i el llatí. Els experts volen estandarditzar la llengua aplicant-hi l'alfabet llatí i per això quinze d'ells s'han reunit a Barcelona impulsats per Linguamón. "Com a llengua d'un col·lectiu important a Catalunya, considerem l'amazic prioritari", diu el director de Linguamón, Antoni Mir.


18/10/08

Rif i amazics - en Televisió de Catalunya.

Rif i amazics

Aquest dijous anirem al Rif, al nord del Marroc, per descobrir les possibilitats de practicar esports d'aventura que té aquest territori, on hi viuen els amazics. I ho farem de la mà de dos convidats d'excepció. En Xavi, que va néixer a Catalunya i viu al Marroc, i la Najat, que va néixer al Marroc i viu a Catalunya. Entre tots dos ens ensenyaran els millors secrets de la geografia del Rif. I també coneixerem els seus habitants, una part dels quals han vingut a viure entre nosaltres.
http://www.tv3.cat/videos/375939

17/10/08

L'Associació Amazics de Catalunya ofereix una xerrada al Centre Cultural per difondre la seva identitat i cultura



XERRADAL'

Associació Amazics de Catalunya ofereix una xerrada al Centre Cultural per difondre la seva identitat i cultura



Berta Ruiz Anna Fargas
Moment de la xerrada d'aquest dissabte al matíL'Associació Amazics de Catalunya va oferir aquest passat dissabte una xerrada al Centre Cultural i Ocupacional de Cambrils, amb l'objectiu de difondre la seva identitat, la seva cultura i la seva llengua. Un dels membres de l'associació –Mohamed Laaouaz-Choudna– va explicar a Revista Cambrils Diari Digital, alguns detalls d'aquesta trobada i d'altres qüestions relacionades amb la cultura amazic, coneguda a occident amb el nom de berber. Durant l'acte, es va explicar què significa la paraula amazic –que vol dir home lliure que sempre vol la llibertat i no accepta l'ocupació–, també es van explicar qüestions relacionades amb la vida, la quotidianitat, la llengua i la cultura d'aquesta comunitat autòctona que es reparteix per diferents països de l'Àfrica com el Marroc, Algèria, Tuníssia, Líbia, Mauritània o Burkina Faso. En aquesta xerrada a Cambrils també es va comptar amb la presència de Hassan Akioud i Eva Castellanos, autors del llibre escrit en català Els amazics, una obra que dóna veu a una llengua i a una cultura que durant molt de temps han estat silenciades, però que encara perviuen tot i les dificultats. D'altra banda Youssef El Moussaoui també va fer lectura d'un escrit sobre la realitat de la cultura amaziga avui en dia, mentre que la professora i mediadora cultural Asma Awattah –presidenta de l'Assemblea d'Amazics a Barcelona– va explicar detalls sobre el projecte d'ensenyament de la llengua amaziga a Catalunya. Segons explicava Mohamed Laaouaz-Choudna, l'Associació Amazics de Catalunya té un centre a Reus, tot i que a Cambrils també té una delegació, i també treballa a nivell de tota la demarcació de Tarragona, ja que, "hi ha falta de sensibilització, i volem transmetre què som nosaltres, la nostra història i el nostre idioma".

http://www.revistacambrils.com/index.php?c_noticia=4633

7/10/08



Associació Amazics de Catalunya

Tamasmunt Imazighan di katalunya



Por la iniciativa de varios militantes Imazighen residentes en diferentes localidades de Tarragona


Data 01 octubre 2006


Les fins de l'Associació seran:

1 - La defensa. conservació i difusió de la llengua *amaziga.. llengua pròpia dels *amazics ( berbers ) com signe d'identitat de *Tamazgha ( nord d'Àfrica ) i integrant del conjunt de les llengües i cultures mediterrànies i universals.

2- Treballar para la Enseñaza de les llengua maternes per als noves generacions d'immigrants en la sistema d'educació publica de Catalunya d'ella llengua *amaziga
3 - Oferir serveis i promocionar accions socials .juntament amb l'adequada orientació jurídica als immigrants i ensenyament de català i de castellà.


Article 6.- Actuacions


Per al compliment d'aquestes fins es realitzessin les següents activitats

1 . Portar a terme activitats i programes, tant culturals com esportives .amb la finalitat de de fomentar les labors d'informació ,consciència, sensibilització i acostament del poble català a la realitat *amaziga ( berber )

2 . Animació del treball associatiu per a donar suport la cultura de dialogo entre els pobles, civilitzacions, i cultures a fi que puguin contribuir a un millor desenvolupament personal i al del seu país d'origen potenciant una efectiva integració social.

3. Informar periòdicament als socis a ,col·laboradors i institucions publiques o privades sobre el desenvolupament dels diferents projectes , ajudes subvencions. activitats *etc mitjançant reunions , comunicats, publicacions ,.videos altres mitjans que s'estimin adequats.

4. Elaborar projectes d'acció social en benefici dels sectors marginats de la societat, especialment amb els més desfavorits de la societat *amaziga i amb els immigrants arribats A Catalunya

5. En definitiva crear un canal de participació activa de la societat catalana i *amaziga (berber ) en activitats i accions de cooperació a través del respecte als drets humans i de la solidaritat entre els pobles


La junta directiva


- MOHAMED LAAOUAJ President

- AHMED AICI Vicepresiden t

- SAID BELGHARBI Secretari General

- MHAMED TITAOU Teseriro


Vocals

- ABDELHAFID LAAOUAJ

- MOHAMED MADROUNI

- SLIMAN BELGHARBI